La Información taurina en la prensa barcelonesa (1850-2010) / Josep Guixà
Guixà Cerdà, Josep


En: Revista internacional de Historia de la Comunicación. Sevilla, núm. 16 (2021) , p. 350-377

La gran implantació dels espectacles taurins a Barcelona, on van arribar a existir simultàniament tres places de toros, va obligar la premsa local a posicionar-se sobre l'anomenada "festa nacional". En general, els diaris en castellà publicaven regularment cròniques taurines, encara que també va haver-hi excepcions com la de "La Vanguardia" entre els anys 1900 i 1939. Per la seva part la premsa en català, adscrita al catalanisme polític, es va abstenir d'informar sobre les curses que se celebraven a Barcelona, excepte per a criticar la tauromàquia, aspecte en el qual va destacar algun setmanari satíric. Malgrat la simbiosi existent entre el *antitaurinisme" i el nacionalisme català, l'autor conclou que la línia editorial de la premsa davant les curses de braus obeïa a qüestions identitàries.

El Cas Sentís: Un espia a Londres / Josep Guixà Cerdà
Guixà Cerdà, Josep


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 327 (setembre 2007), p. 32-35 : il. (D'ahir. Recerques) 

Era l'any 1937. Per les autoritats republicanes no hi havie dubtes: l'espia es deia Carlos Sentís. Han passat setanta anys i Sentís ha dedicat bona part de la seva vida a desmentir, entre distincions professionals i algun retret el seu articulisme de postguerra, les insinuacions que va fer espionatge al servei del bàndol franquista. L'acusació contra Sentís va ser llançada per Eugeni Xammar, i reiterada més tard per Manuel Azcárate en un article publicat a la revista Interviú l'any 1981. Ara, quan les memòries de Sentís volen insistir en el seu caràcter de suposat espectador, convé recordar que va ser, també, partícip.